A cover letter

                                                                                                  176-178 Mare de Déu de Port 

                                                                                                  Barcelona

                                                                                                  19th April

 

Sant Pau Hospital

123 Cubelles Street

Barcelona

 

Dear Sir or Madam,

I am writing to apply for the nursing position advertised on your website.

I am twenty years old and I have a degree in Nursing. As you will see on the attached CV, I have always been interested in working in the healthcare world. I have done internships in different hospitals in Barcelona such as Hospital del Mar, Hospital de Bellvitge… In my present role as registered nurse at Sant Joan de Déu Hospital, I am tasked with evaluating the medical conditions of up to 15 patients daily, among others.

I am an organized, calm, and patient professional with excellent healthcare skills. I have a passion for providing quality care to patients, and the necessary leadership skills to inspire other staff members. I have been too recognized in different hospitals as a dedicated, ambitious, and reliable person who has the ability to work without supervision.

I believe a relationship with your company would be mutually beneficial, as I am seeking a challenging work environment where I can exercise my skills to the fullest extent. I hope I have shown that I am an ideal candidate for this position and please find attached my CV.

I look forward to hearing from you.

Yours faithfully,

R.Aleson

 

Rudy Aleson

 

A cover letter

Calle mar 65
08003 Barcelona
14th April

Nike Store
Passeig de Gràcia, 29,
08007 Barcelona

Dear Sir or Madam,

I would like to apply for the position of shop assistant which I saw advertised on your website. I am really interested in this position and I believe I have the skills and experience you require.

I am seventeen years old and in my final year at Post-Compulsory school. I have the intention to take a degree in management of sales and commercial spaces. I speak several languages: Spanish, Arabic, Catalan and English.

As you will see from my CV, I have extensive experience as shop assistant, including 1 year at Adidas store.

Your advertisement was of particular interest to me as your company has an excellent reputation in the field of footwear and sports equipment.

I would be very happy to discuss my application with you in more detail and look forward to hearing from you in the near future. Meanwhile, please do not hesitate to contact me if you require any further information.

I look forward to hearing from you.

Yours faithfully,
Omar el Amrani

An enquriy

Josep Serrano Street

Barcelona

13th April

 

Saint Patrick English School

13, Ring Road

Dublin

Dear Mr. Smith,

I am writing to enquire about the summer English courses at Saint Patrick School which were advertised in “el Pais” newspaper.

I am very interested in learning English in the summer and I would be grateful if you could give me more information. First of all, could you let me know what type of courses are on offer? Is it possible to bring our own English books?

Secondly, I would also like to know more about the price. How much is an individual English course?

Finally, could you please tell me if housing and food are included in the price?

Thanks in advance.

I look forward to hearing from you.

Yours sincerely,

Toni Navarro.

An enquiry

 

                                                                                                        

                                                                                                               15 Montjuic, Sant Joan Despí

                                                                                                               Barcelona, Spain

                                                                                                               15th March 2019

 

Royal Town of Sutton Coldfield

Birmingham, West Midlands, England

Dear Mr. Kim,

I am writing to enquire about the Birmingham English Academy in Sutton Coldfield, which I read about on your website academy B.E. International School.

I am very interested in this academy and I would be grateful if you could give me more information.

First of all, could you let me know the registration fee? Can I pay in cash?

Secondly, I would also like to know more about the schedule. How many days in a week are the lessons?

Finally, could you please tell me more about the courses and the additional material that the academy provides?

Thanks in advance.

I look forward to hearing from you.

Yours sincerely,

 

Joyce Villanueva

A description of Jorja Smit

We admire people for what they do, and the work of the artist Jorja Smit has caught our attention. Jorja aims to provoke social criticism through music. We think she is a kind person and a brilliant single.

Jorja is a tall, slim woman with long black braids, who dresses in a unique style. Judging by her Instagram, she looks like a woman who is very dedicated to her music career. However, she is a very natural woman.

Jorja is very creative and knows how to transmit her feeling with her beautiful songs. Her Instagram is based on her daily life, events, music… She seems like an intelligent and lovely person with a big heart.

The things we admire most about Jorja’s work is the lyrics of her songs. She was at the Primavera Sound Festival in Barcelona, and people who didn’t know her were amazed.

Amma and Hajar

Mi felicidad, la tuya, la suya

La felicidad, ¿qué es? ¿Mi felicidad es la misma que la de mis padres? ¿Y la de mis abuelos? ¿Y la de mi hermana pequeña? ¿Y la de mi mejor amigo? ¿Y la de mi compañero de clase? ¿Y la de la persona que vive en la calle? Creo que si les pregunto qué es la felicidad, obtendré diferentes respuestas. Pero ante todo, ¿qué es la felicidad? Según Internet y los diccionarios, la felicidad es el estado de ánimo de la persona que se siente plenamente satisfecha por gozar de lo que desea o por disfrutar de algo bueno.

Por lo tanto, ¿cuándo somos felices? Primeramente, mis padres; ellos siempre están trabajando y cuando tienen fiesta, son felices. Cuando salimos la familia, disfrutan, y cuando ven buenos resultados de mis estudios, se emocionan. Puedo concluir que para ellos, la felicidad es pasar tiempo con la familia y ver a sus hijos crecer hasta obtener un futuro brillante.

Lo mismo pasa con mis abuelos: son felices cuando estamos juntos, cuando nos ven crecer o cuando cuentan sus anécdotas. Mi hermana pequeña es feliz cuando juega con sus muñecas nuevas, cuando ve su serie favorita o cuando vamos al parque. Mi mejor amigo es feliz cuando sale de fiesta y bebe con sus amigos, cuando tiene ropa de marca nueva, cuando está con la novia o cuando conoce a nuevas personas. Mi compañero de clase es feliz cuando aprueba sin estudiar o cuando logra la nota que quería sacar. La persona que habita en la calle es feliz cuando encuentra un lugar seguro para poder dormir, cuando alguien le da comida o cuando recibe dinero. Y yo soy feliz cuando logro mis metas, cuando soluciono mis problemas, cuando recibo un mensaje de alguien especial o incluso cuando me encuentro a mis amigos.

Pero si todos estos momentos no sucedieran, ¿no seríamos felices? La felicidad es temporal porque no podemos ser felices todo el tiempo. Un día somos felices y al otro, no. De manera que la tristeza también tiene su fin. Quizás ahora no seamos felices pero no sabemos si luego, mañana, o la semana que viene lo seremos.Como no sabemos si luego, mañana o la semana que viene seremos infelices. Ser feliz también depende de cada uno de nosotros.

Ang ligaya ko, ang iyo, ang kaniya (tagal)

Ang ligaya, ano iyon? Ang ligaya ko ay katulad ba ng sa aking mga magulang? ¿At ng sa aking mga nuno? At ng sa aking bunsong kapatid? At ng sa aking matalik na kaibigan? At ng sa aking kaklase? At ng sa taong nakatira sa kalye? Sa tingin ko kung tatanungin ko sila kung ano ang ligaya, magkakaroon ako ng iba’t ibang sagot. Ngunit una sa lahat, ano ang ligaya? Ayon sa internet at mga diksyunaryo, ang ligaya ay ang mood ng tao na lubos na nasisiyahan ang gusto o matamasa isang bagay na mabuti. Samakatuwid, kailan tayo masaya?

Una, ang aking mga magulang; sila ay laging nagtatrabaho at kapag mayroon silang araw ng pahinga, sila ay masaya. Kapag lumalabas kami bilang pamilya, nasisiyahan sila, at kapag nakikita nila ang aking mga magagandang resulta mula sa pag-aaral, ikinakatuwa nila. Maaari kong isipin na para sa kanila, ang ligaya ay maglaan ng oras sa pamilya at makita ang kanilang mga anak lumaki hanggang sa isang magandang kinabukasan. Ganun din sa aking mga nuno, sila ay masaya kapag kami ay magkasama, kapag nakikita nila kaming lumalaki o kapag kinukwento nila ang kanilang mga anekdota. Maligaya ang aking bunsong kapatid kapag naglalaro siya sa kanyang bagong mga manika, kapag pinapanood niya ang kanyang paboritong palabas o kapag pumupunta kami sa palaruan.

Maligaya ang aking matalik na kaibigan kapag sya ay gumigimik at nakikipag inuman sa mga kaibigan niya, kapag siya ay may mga bagong tatak ng damit, kapag kasama niya ang kanyang kasintahan o kapag nakaka kilala ng mga bagong tao. Masaya ang aking kaklase kapag pasado siya kahit hindi nag aral o kapag nakakuha niya ang grado na nais niyang makuha. Ang taong nakatira sa kalye ay masaya kapag nakakahanap siya ng isang ligtas na lugar upang matulog, kapag ang isang tao ay nagbibigay sa kanya ng pagkain o kapag siya ay tumatanggap ng pera. At masaya ako kapag nakakamit ko ang aking mga layunin, kapag nalulutas ko ang aking mga problema, kapag nakatanggap ako ng mensahe mula sa isang espesyal na tao o kapag nakakasalubong ko ang aking mga kaibigan.

Ngunit kung ang lahat ng mga sandaling ito ay hindi mangyayari, hindi ba tayo magiging masaya? Ang ligaya ay pansamantala dahil hindi tayo maaaring maging masaya sa lahat ng oras. Isang araw ay masaya tayo at ang isa hindi. Kaya ang kalungkutan ay nagtatapos din. Siguro ngayon hindi tayo masaya ngunit hindi natin alam kung mamaya, bukas, o sa susunod na linggo magiging masaya tayo. Tulad ng hindi natin alam kung mamaya, bukas o sa susunod na linggo magiging malungkot tayo. Ang pagiging masaya ay nakasalalay din sa bawat isa sa atin.

Kelly Pring

2n Batxillerat C

La felicitat no coneix fronteres

Les meves arrels familiars procedeixen de Filipines, tot i que vaig néixer a Espanya. Amb això vull dir que he pogut contemplar amb certa claredat les condicions de vida en dos mons totalment diferents; les condicions de vida i, també, la felicitat.

Com a idea general, Filipines és un país subdesenvolupat en què molts oficis no estan subvencionats per l’Estat, i els ingressos mitjans per persona són molt limitats. A més, els habitants presenten un nivell de vida molt precari, que es reflecteix en deplorables infraestructures… I què passa amb la felicitat? Per tractar d’explicar aquest mot sovint descric el rostre del meu avi quan després d’un llarg dia al camp i a la botiga, arribava a la casa petita que teníem aleshores i em brindava un somriure d’orella a orella, acompanyat d’una gran abraçada!

En canvi, quant a les condicions socioeconòmiques d’Espanya, passa totalment el contrari. Al mateix temps, sovint relacionem la felicitat de les persones que viuen en països desenvolupats a fets més complicats i normalment relacionats amb els diners. Però no sempre és així, perquè els diners no fan la felicitat. Per explicar què és la felicitat en aquests països, podria esmentar el mateix exemple d’abans i no hi hauria cap diferència, perquè la felicitat no coneix fronteres. Per mi, consisteix en fets senzills, naturals i espontanis com pot ser un simple somriure. Tothom pot ser feliç a la seva manera; passant temps amb la família, per exemple. És veritat que a vegades com més parents, més dolents; però penso que la família pot incloure persones que no comparteixen el mateix cognom (com els amics).

La felicitat ens ajuda a afrontar els dies; és més, ens manté vius. Sense felicitat, viuríem en un món totalment desolat. Encara que no ho sembli, tots busquem ser feliços i per això tothom té dret a ser-ho. I perquè jo sempre dic que la felicitat és com l’optimisme: s’encomana.

Ang kaligayahan ay walang kilalang hangganan

Ang pinagmulan ng aking pamilya ay mula sa Pilipinas kahit na ako ay ipinanganak dito sa Ispanya. Sa pamamagitan nito ibig kong sabihin na ako ay na kapag-obserbasyon ng linaw sa mga kondisyon ng buhay sa dalawang lubos na magkaiba na mundo at, dahil dito sumunod, ang kaligayahan.

Bilang isang pangkalahatang ideya, ang Pilipinas ay isang bansa na maraming kakulangan sa kaunladan at yan ay napapatunayan dahil sa daming trabaho na hindi tinutulungan ng gobyerno at ang karaniwan na suweldo sa bawat na tao ay mababa, at kung gayon, mayroon din silang mababang kalidad ng buhay dahil sa mahinang imprastraktura… At ano naman ang nangyayari sa kaligayahan? Upang ipaliwanag ang salitang ito, kadalasang iniuugnay ko ito sa mukha ng akin lolo nang matapos ang isang mahabang araw sa bukid at sa tindahan, dumadating siya sa bahay namin na maliit at nakakangiti pa siya na abot sa magkabila niyang tenga pagkatapos ng isang mahigpit at malakas na yakap!

Sa kabilang banda, dahil sa mga kondisyon ng sosyo-ekonomiko ng Ispanya, ito ay gana na kabaligtaran. Gayunpaman, kadalasan natin iniuugnay ang kaligayahan ng mga taong nasa mga bansang mauunlad sa mga bagay na mas kumplikado at kadalasan iniuugnay sa pera. Ngunit hindi ito kailangan, dahil hindi pera ang nagpapaligaya sa mga tao. Para ipaliwanag ang kaligayahan sa mga bansang katulad nito, maari kong bangitin ang parehong halimbawa at walang maiiba dahil ang kaligayahan ay walang kilalang hangganan. Ang ligaya ay binubuo ng mga bagay na simple, natural at kusa katulad ng isang ngiti. Sa pamamagitan nito ibig sabihin ko na lahat ng tao ay maaring maging masaya sa kanilang sariling paraan at isa sa kanila, ay mag palipas ng oras kasama ang pamilya. Totoo nga yun na walang mas masahol sa mga galing sa parehong ugat, at dahil dito, ang pamilya ay maaring maging mga taong kaparehas natin sa apelyido at tawagin natin kaibigan.

Ang kaligayahan ay tinutulungan tayo harapin ang mga araw araw natin, higit pa diyan, ang kaligayahan ay pinapanatili tayong buhay. Kung wala ang ligaya, tayo ay mabubuhay sa isang ganap na mundo. Kahit hindi parang ganito, lahat tayo ay nangangarap maging masaya at samakatuwid, lahat tayo ay may karapatan maging masaya. At katulad ng lagi kong sinasabi, ang kaligayahan ay gaya ng positibong pananaw at ito ay nakakahawa.

Rudy Aleson

2n Batxillerat C

Emocions en paral·lel

Tots ens pensem que coneixem el món i part del que ens envolta, el cicle vital dels éssers i la seva funció al planeta. Però mai no ens aturem a pensar en mons paral·lels que influeixin, directament, en nosaltres. Per exemple: quan un nadó arriba al món, porta amb ell tot un món paral·lel que, a diferència del nostre, està regit per emocions, que lluiten dia rere dia per sobreviure a determinades situacions de l’ésser humà, per tal de ser representades en el nostre món.

Aquest és el cas d’en Duke, un adolescent de 18 anys, apassionat per la medicina i el motociclisme.

Són les 7 del matí d’un dia qualsevol. En Duke va de camí cap a la universitat quan, de sobte, la moto falla.

7:05: es troba aturat enmig del carrer, amb la moto espatllada i 55 minuts per arribar a classe.

En aquest instant, el temps s’atura i el món paral·lel s’aixeca: totes les emocions corren sense direcció, perseguides per la ràbia i el fàstic, pujades dalt d’un tràiler. Finalment, les dues emocions acaben amb els corredors de la cursa; arriben a la meta i al nostre món.

7.05: enmig del carrer, la fúria i el fàstic s’han apoderat d’en Duke: fúria per la moto espatllada; fàstic per allò que serà inevitable: anar en metro cap al seu destí.

7:15: a la parada de metro del barri, en Duke passa la targeta i entra.

7:20: tot observant el panell informatiu, s’adona que hi ha vaga de ferroviaris: falten 10 minuts pel proper metro i el trajecte és de 35 minuts. En conclusió: arriba tard a la universitat.

7:26: queden 4 minuts per l’arribada del metro i, de sobte, la línea 9 es comença a omplir de gent. Nens i adults envaeixen tot l’espai, no hi cap ningú més.

7:30: se sent l’avís: arriba el metro. En obrir-se les portes, tothom es disposa a entrar.

Simultàniament, el temps s’atura i s’obren les portes del món dels sentits. Les emocions s’han regenerat i l’espai ha canviat. Són al costat de la via del tren; apareixen l’estrès i l’agressivitat corrents, vestides d’empresàries. En arribar el seu tren, inicien una estampida amb totes les altres emocions de l’espai, que acaba amb el tren circulant per sobre seu i, com ja es veia a venir, amb l’agressivitat i l’estrès en el primer vagó, tot conduint cap al seu destí: en Duke.

7:30: tornem al metro, tothom introduint-se, com pot, al vagó de sempre.

7:35: en Duke és dins del vagó, enmig de tota la munió de gent que l’envolta; comença a sorgir-li l’estrès: té només 25 minuts per arribar a la universitat i el metro tot just acaba de sortir.

Com si fos poc, la pinya es comença a aglutinar: cops en l’aire, sense cap direcció. En un d’aquests, la direcció és la cara d’en Duke que, com a resposta, llença un cop de puny (acte reflex), representat per l’agressivitat.

Són les 7:50: s’obren les portes del metro, en Duke les travessa i es dirigeix cap a la sortida del metro.

Resten 10 minuts per a l’inici de la primera classe, i habita en ell una barreja de sensacions que el fan anar amb el cap cot. De camí cap a la classe, amb la fúria regnant al seu cos, rumia com pot evitar que les sensacions negatives converteixin el que podria ser un bon dia en un dels pitjors.

En aquell moment, quan falten 5 minuts per a les 8 en punt, experimenta un tsunami de sensacions que provenen del món de les emocions que porta amb ell; sent un cop al pit: aquell món s’està derruint i, amb ell, totes les vibracions negatives que sent després de tot el que ha succeït.

Finalment, toquen les 8 en el rellotge de l’aula; en Duke, a la seva taula, està disposat a gaudir del dia.

Aleshores s’adona que, quan naixem, s’obre també un món de sensacions que portem de forma intrínseca i que determina el nostre estat d’ànim. El que pocs (o ningú) coneixen és la capacitat que tenim de desfer-nos d’aquest món i de decidir, per nosaltres mateixos, com volem que sigui el nostre dia. I és que, per moltes coses que ens puguin passar, a favor o en contra, la nostra predisposició a la felicitat o al bon humor serà el que realment ens portarà a tenir un bon dia o, fins i tot, una bona vida.

Ana Barrera

2n Batxillerat C

La llegenda de la llauna

Hi havia una vegada una terra en què encara no es coneixia la tecnologia. Un dia va aparèixer una llauna d’or davant de la casa de l’Eduard; però, quan la seva mare va sortir al carrer i la va veure, immediatament la va tirar a la paperera. Al migdia, l’Eduard va sortir de la seva habitació perquè els seus amics l’havien convidat a jugar a fora. A més, li havien demanat que portés una llauna per poder jugar a tumbang preso. Ràpidament, en va agafar una de la paperera, sense adonar-se que s’emportava la llauna d’or.

En arribar a la calçada on havien quedat, l’Eduard va trobar els seus amics. El noi més gran del grup, en Rafael, es va oferir per ser el primer a atrapar. Aleshores, va posar la llauna al mig de la calçada i els altres nens van allunyar-se’n. Després de fer el compte enrere, l’Eduard i els altres van començar a tirar les seves xancles per fer giravoltar la llauna. Quan la Samantha, la princesa del grup, va tirar les seves, la llauna es va tombar. Ara havien d’aixecar-la un altre cop per poder guanyar. Però, malauradament, el més gran del grup havia de defensar la llauna i atrapar els altres. L’Eduard va córrer molt ràpid i va aconseguir girar la llauna.

Després de jugar, la mare de l’Eduard el va trucar perquè acabés la seva feina. I per acompanyar-lo, els altres nens també van començar a tornar cap a casa. I van deixar la llauna al costat d’un pal. L’endemà, quan van tornar al mateix lloc, la llauna ja no hi era. Van pensar que algú l’havia agafat. Però el que no sabien és que era una llauna màgica que viatjava per barris per donar diversió i felicitat als nens.

Ang alamat ng lata (tagal)

Noong unang panahon, kung saan hindi pa uso ang mga teknolohiya, isang lata na kulay ginto ay nagpakita sa harapan ng tirahan ni Eduardo. Ngunit nung lumabas ang kanyang ina ng bahay, biglang itinapon sa basura. Sa katanghalian, lumabas si Eduardo sa kanyang silid, bagaman hindi pa nya tapos ang mga kanyang gawain sa bahay, kasi tinatawag sya ng mga kaibigan nya. Sinabihan sya na mag dala ng lata ay sa ganon makapaglaro ng tumbang preso. Dali-dalihan nyang kumuha ng lata, dahil sa sobrang pagmamadali nakuha nya ang gintong lata.

Pag dating nya sa kalsada, nakita nya ang kanyang barkada. Nag boluntaryo ang pinakatanda sa grupo na maging taya, na si Rafael. Kaya linagay nya ang gintong lata sa gitna ng kalsada, at lumayo ang mga ibang bata sa kanya. Pagkatapos ng bilang ni Rafael, si Eduardo at ang mga iba ay inumpisahan nilang tinapon ang mga kanilang tsinelas upang maitumba ang lata. Nung inihagis ni Samantha, ang princesa ng barkada, ang kanyang sinelas, natumba ang lata. Salamat sa kanyang matilas na mata, sya at ang mga iba kailangan nilang itayo ang lata upang manalo. Ngunit ang kuya nila ay binabantayan ang lata upang sya ay manalo. Bukod sa rito, kailangan nyang huliin ang mga nakaka-bata nyang kaibigan. Ngunit sa sobrang bilis ng takbo s ni Eduardo, na ipatayo nya ang gintong lata.

Pag katapos nilang maglaro, si Eduard ay tinawagan ng kanyang ina upang tapusin ang mga gawain nya. Dahil dito, nag si uwi na ang mga bata at iniwan nila ang lata sa tabi ng isang poste. Sa kinabukasan, pag balik ng mga bata, ang lata ay nawala. Akala ng mag ka-kaibigan ay baka may kumuha. Pero ang hindi nila alam, ay isang itong mahiwagang lata na lumalakbay sa iba’t ibang barangay upang ipamahagi ang saya at ligaya sa mga bata.

Mike John Duzón

2n Batxillerat C